Els Plans Educatius d’Entorn

Una resposta integral i comunitària

Els paradigmes que caracteritzen la societat del segle XXI plantegen noves demandes al sistema educatiu i refermen el paper central de la institució escolar com el principal instrument educatiu. Per aquesta raó, la majoria d’iniciatives sorgides des de l’àmbit de l’administració o de la societat civil que pretenen incidir en la millora de la societat situen l’escola com un dels referents més clars i un dels primers àmbits d’actuació.
En els darrers temps, però, l’escola ha anat perdent l’exclusivitat en la transmissió dels sabers. Família i escola han deixat de ser les úniques institucions que eduquen i formen les noves generacions. Aquestes dues institucions, sotmeses a fortes pressions i a canvis profunds, es mostren desbordades pels objectius que la societat els exigeix respecte a l’educació integral de la persona i a la formació de la ciutadania en una societat cada cop més complexa i més plural.
Aquestes dues dimensions de l'educació, la personal i la social, s’han de considerar de manera conjunta i indestriable per assolir els objectius educatius d’una societat desenvolupada que busqui la competència professional i la cohesió social.
Tant la diversitat, deguda a les enormes facilitats del segle XXI per al desplaçament de persones, com la desigualtat, fruit de dinàmiques econòmiques implacables, creixen sense aturador i de manera important a les nostres societats.
Però és la desigualtat i no la diversitat, com sovint s’interpreta de manera més o menys interessada, el component que té una incidència més gran i més decisiva en la cohesió social. És la manca d’igualtat d’oportunitats la que genera marginació i exclusió social.
L’educació és un dels elements que té més incidència a l'hora d'impulsar la igualtat d’oportunitats i per això l'escola genera tantes expectatives i tantes esperances. I, tot i saber que l’èxit educatiu de la població escolar no garanteix la cohesió social, tothom coincideix a valorar que una bona escola és una condició necessària per evitar el risc de marginació i d’exclusió social dels col·lectius més vulnerables perquè, de moment, no únicament no es redueixen les diferències sinó que, com més va, més gran és l’escletxa que separa els grups humans rics dels pobres.
Per això, avui, a totes les societats desenvolupades l’èxit educatiu per a tothom és un factor clau irrenunciable. Un objectiu prioritari i estratègic.
Tanmateix, també sabem que aquest gran objectiu no es pot aconseguir només des de l’àmbit escolar, per molt “bona escola” que tinguem. Per això diem que l’educació és una tasca de tots, que l’educació no té parcel·les ni horaris.
Que tot educa i tothom educa o que, més ben dit, tot hauria d'educar i tothom hauria de contribuir en aquest procés educatiu.
Massa sovint constatem que la pressió que l’àmbit social exerceix sobre l’àmbit escolar no és gaire o gens favorable, i que importants sectors de la societat s'inhibeixen i no assumeixen les responsabilitats educatives que els corresponen.
És per tot això que va creixent el convenciment, d'una manera clara i contundent, que l'educació no és una tasca exclusiva de l’escola, que és tota la societat la que s’ha de responsabilitzar de l’educació de les noves generacions i que els centres escolars no poden fer la seva tasca educativa sense el suport explícit i la col·laboració activa de tota la societat.
Vivim una època de canvis molt importants o potser, fins i tot, un canvi d'època. I alguns dels trets més característics que podem constatar són:
            L’escola ha perdut l’exclusiva en la transmissió del saber. La revolució digital i la globalització posen a l’abast de les noves generacions un munt de mitjans per accedir al coneixement. D’altra banda, el bombardeig constant d'estímuls informatius incontrolats que reben els nostres infants i joves ens porta a considerar la necessitat de dotar-los de les competències necessàries perquè siguin capaços de seleccionar-los, analitzar-los, comprendre’ls i interpretar-los. Formar-se per informar-se‚ per poder transformar la informació en coneixement, és una necessitat vital per als ciutadans i per a les ciutadanes d'avui i de demà.
· Les estructures familiars i els models laborals han canviat i, en conseqüència, s’han afeblit dos dels instruments de socialització històricament més potents.
· La necessitat, cada vegada més clara, d’entendre l’educació com un procés que dura tota la vida.
· Les noves necessitats de conciliació d’horaris familiars i laborals amb la incorporació de la dona al món del treball, han incrementat notablement els àmbits educatius en què es mouen els nostres infants i joves. Amb el contrasentit que, sovint, no hi ha cap tipus de coordinació entre els projectes endegats des dels diferents entorns (escoles, comunitats, associacions, institucions públiques i privades, etc.). D’altra banda, famílies socialment desfavorides fan jornades laborals àmplies sense xarxa de suport familiar.
· Els moviments migratoris, una realitat social en el present i amb tendència a augmentar en el futur, posen en evidència les mancances d’una educació etnocentrista, com és la nostra, per construir una societat més rica, plural i cohesionada.
· Les velles formes de relació basades en estructures de caràcter autoritari han perdut el sentit. Es parla de crisi de les institucions, es relativitzen els valors, es qüestionen les normes, els rols varien… Educar per a la igualtat, per a la justícia, per a la resolució pacífica dels conflictes i per a l’exercici d’una democràcia activa suposa un llarg aprenentatge que només es pot assolir de forma pràctica en els escenaris reals de la vida de cada dia.
Per donar una resposta adequada i coherent a tots aquests reptes econòmics, socials i culturals ha anat sorgint la idea de crear un treball coordinat de tots els agents implicats en l’educació i de fer prendre consciència a tota la societat de la necessitat de participar activament en el procés educatiu, com de fet tradicionalment ha estat així, però a poc a poc s’ha anat perdent aquesta visió i aquesta responsabilitat global.
En aquesta direcció, ja fa temps que a Catalunya s’estan aplicant experiències conjuntes i obertes en relació amb l’educació integral dels nostres nois i noies: Projectes Educatius de Ciutat, Plans de Desenvolupament Comunitari, Plans Intensius de Normalització Lingüística, Comunitats d’Aprenentatge… Són propostes educatives innovadores que proposen un nou enfocament per abordar els reptes que plantegen les complexes necessitats educatives de la nostra societat.
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa els Plans Educatius d’Entorn com una resposta integral i comunitària per contribuir a la formació global dels nous ciutadans i les noves ciutadanes del segle XXI.
El Departament d’Educació vol potenciar totes aquelles iniciatives i facilitar l’emergència de nous projectes que donin una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, per tal d’incrementar l’èxit escolar i reduir desigualtats entre col·lectius. En aquest sentit, en el seu Pla per a la Llengua i la Cohesió Social, planteja els Plans Educatius d’Entorn per donar suport institucional i aportar els mitjans necessaris a aquelles experiències encaminades a assegurar la continuïtat i la coherència educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves, impulsant l’equitat educativa, l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural com a elements facilitadors de la cohesió social.
El punt de partida d’un Pla Educatiu d’Entorn sorgeix de les iniciatives locals que condueixen a un procés de constitució de xarxes de treball cooperatiu entre els agents educatius d’un territori determinat. Aquest treball en xarxa, que compta amb l’impuls i el lideratge de l’Ajuntament i el Departament d’Educació i amb la participació de les entitats cíviques del territori, rep també el suport institucional coordinat dels altres departaments de la Generalitat,
Els Plans Educatius d’Entorn estan dirigits a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més fràgils i més vulnerables; pretenen educar per a la ciutadania, fent possible el desenvolupament de tot l’alumnat a partir de l’educació intercultural, basada en la igualtat d’oportunitats i el dret a la diferència, i a partir de la consolidació del català com a llengua d’ús social.
D’acord amb allò que s’ha anat exposant més amunt i per actuar de manera eficaç i coherent amb els objectius educatius globals, no podem entendre els Plans Educatius d’Entorn simplement com un element de relació i intercanvi entre un centre educatiu i el seu context social més immediat i proper. La voluntat dels Plans Educatius d’Entorn és iniciar i consolidar un projecte educatiu molt més integrat, capaç, sobretot, de generar sinergia educativa.
Per això establim que l’espai del Pla Educatiu d’Entorn es conforma a partir d'una zona educativa (0-18 anys) ben definida amb el conjunt de centres educatius i les seves interrelacions, la inspecció educativa, els serveis educatius, tots els estaments de les administracions -local i de la Generalitat- implicades en l’educació, així com totes les entitats i associacions del barri o de la població que hi volen col·laborar activament.
La idea de base és simple i clara. Si tots els sectors de la societat se senten corresponsables i coprotagonistes de l’educació de tots els seus infants i joves, segur que podrem fer un avenç qualitatiu en la construcció harmònica i justa de la nostra societat i de la nostra ciutadania.
 

El Pla Educatiu d’Entorn de Mataro 

Impulsat des del Departament d’Educació de la Generalitat, es porta a terme, en col·laboració de l’Ajuntament, tot un seguit d’activitats que volen potenciar totes aquelles iniciatives i facilitar l’emergència de nous projectes que donin una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, per tal d’incrementar l’èxit escolar i reduir desigualtats entre col·lectius. En aquest sentit, es planteja com un instrument per donar suport institucional i aportar els mitjans necessaris a aquelles experiències encaminades a assegurar la continuïtat i la coherència educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves, impulsant l’equitat educativa, l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural com a elements facilitadors de cohesió social.
El Pla Educatiu d’Entorn és una actuació de corresponsabilització educativa adreçada especialment a infants i joves de 0 a 18 anys i que es fa extensiva a tota la comunitat educativa, amb una especial sensibilitat als sectors socials més fràgils i més vulnerables.
Pretén educar per a la ciutadania a partir de l’educació intercultural, basada en la igualtat d’oportunitats i el dret a la diferència, i a partir de la consolidació del català com a llengua d’us social.
Es va iniciar durant el curs 2005-06 als centres educatius de la zona nord-est, i s’ha anat estenent fins arribar a tots els centres.
 

El Pla Educatiu d’Entorn al nostre centre

 
        De tota l’oferta d’activitats que ofereix el Pla d’Entorn de Mataró, n’hi ha tota una colla que el nostre alumnat, a l’igual que la resta de joves de la ciutat, pot dur a terme fora del centre, en els llocs indicats, com ara: cursos intensius de català, casal lingüístic d’integració, classes de llengua àrab, esport i lleure, conjunt instrumental, dansa, cursos d’acollida 16-18, transició escola-treball i jornades de formació i orientació.
         Dins de l’institut, disposem d’uns quants recursos que són molt adients i amb un resultat molt positiu per a l’alumnat. Aquests són:
a)  Reforç escolar: A proposta del tutor/a, determinats alumnes, amb ganes de treballar per millorar el seu rendiment, poden assistir a aquestes classes de reforç, totalment gratuïtes.
b) Estudi assistit: Tot l’alumnat pot gaudir d’aquesta ajuda per poder fer els deures i treballs a la biblioteca, assessorats per monitors especialitzats.
c)  Servei de Biblioteca: Per a l’estudi i consulta, l’alumnat pot fer servir la biblioteca del centre, amb l’assessorament necessari.
Totes aquestes activitats es duen a terme fora de l’horari escolar.
A més, dins de l’horari escolar, tenim el recurs del Pla de Xoc, on una persona especialitzada porta el seguiment d’aquells alumnes amb més mancances d’organització i d’ordre respecte a les feines i amb certes dificultats d’atenció.


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


[1] Plans Educatius d’Entorn. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
[2] Activitats del Pla Educatiu d’Entorn de Mataró. Ajuntament de Mataró. Institut Municipal d’Educació.

 

Avis legal - Creada per Sala Assessor Informàtic SL